mirades

escoltar...

He vist els teus ulls girar-se cap a mi. Era a mi, a qui miraves. Mentre parlava de coses abstractes però més que banals. He engegat un renec. Però he vist com t’allunyaves de mi sense pensar-t’ho i el renec només ha tingut un significat complert per mi. Ets diferent. I jo també he canviat. Tots som diferents de llavors. Tots hem canviat. Però ni els teus ulls ni les teves mans ni la teva veu poden canviar. No poden! Perquè si poguessin canviar jo no sentiria res. I encara sento els records ben a prop meu quan necessito que m’abracin i que em descriguin com la llum que omple la vida d’algú. O, com si fos el mateix... ser un ningú per un altre ningú...