dijous, 18 de febrer de 2010

soparets acompanyats



Dissabte a la nit de soltera, sopant amb el Marc, aquell amic de la universitat que ho sap tot de nosaltres. I la Núria i la Gemma... aquests noms que fa uns anys havien compartit els inicis de la nostra història.
La Núria i la Gemma d'abans, les primeres, es van quedar a dormir aquell dia del concert de Sopa de Cabra de Mollet. I quan vas trucar, a les 7 del matí, per saber si haviem arribat bé, les tres i la Teresa vam iniciar una discussió sobre si em convenies o no.
La Núria i la Gemma d'ara, amb qui tenim una complicitat estranya que no vull tenir, sopem, bevem i fumem juntes. Compartim una mena de relació amb el Marc, que no és amistat però que tampoc és hipocresia. La Núria hi ha estat sempre... la Gemma em va recordar que li vaig parlar de tu quan li feia les primeres confidències.
La Núria tira les cartes del tarot i el Marc i jo, obsessius, li preguntem per les nostres respectives obsessions, que tenen nom de persona, el teu i un de dona que a mi em semblava estrany.

dissabte, 30 de gener de 2010

cada moment

Escolta...

L'equinocci mateix d'un mes d'estiu. El dia 15 de Juliol, que ja mai més havia pogut situar en un calendari si no hagués estat per les noves tecnologies... I tant important per a mi. Va ser el 15 de Juliol. Vam anar al concert d'Aerosmith al Palau Sant Jordi de Barcelona. Vam poder triar entre els Aersomith o el Van Morrisson. Al final va haver de ser el grup de Hard Rock.
Quina nit, la d'aquell dia!!!! Barcelona, el metro, el barri de Marina, Montjuic, palau Sant Jordi. Tabac de liar i alcohol. La platja, les roques, la sinceritat. Les Mans. Les teves i les meves... les nostres mans. Aquella nit va començar la nostra història.
Em vas fer un petó de bona nit al front i em vas acotxar, en el llit de casa dels teus avis, que no eren els teus avis però que em van tractar com si jo també fos la seva néta. Em vaig sentir amb una mena d'obligació d'estimar-te perquè volia tornar-te amb escreix el que tu m'havies fet sentir. Però l'amor es dóna sense voler, no es pot oferir per obligació.
Any rera any, he fet una llista del que he anat fent fins avui el dia 15 de juliol. Cap any tant especial com el 15 de juliol del 1999... viatge a Anglaterra; separació dels meus pares; viatge a Irlanda; treballant en una clínica de Psicologia; avorriment; viatge a Istanbul... Com ho puc dir que cap de tant especial com aquell? Si he estat a les ciutats més importants, si he viatjat, si he treballat, si he viscut igualment? Cap de tant especial m'ha fet seure davant de l'ordinador a escriure pàgines i més pàgines...

dilluns, 18 de gener de 2010

desig

Escolta...

Entre llibres i apunts, demanava una història eròtico-festiva perquè no podia tenir una realitat idealitzada. Seria com veure'm reflexada... com veure reflexada la meva part reprimida, la que només conec jo. Els meus desitjos. Resulta que un dia caminant pel bar de la facultat vaig veure que em miraves. I jo vaig sentir que et volia agafar les mans. I més tard vaig sentir que et volia abraçar. I més tard vaig sentir que et volia besar. I més tard vaig sentir que volia fer l'amor amb tu... Demanava una història eròtico-festiva no perquè fos el que realment volia sinó perquè el que sigui ficció era l'únic que creia que podria ser meu. Demanava una història...
Entre llibres i apunts, demanava una història eròtico-festiva perquè no podia tenir una realitat idealitzada. Seria com veure'm reflexada... com veure reflexada la meva part reprimida, la que només conec jo. Els meus desitjos. Resulta que un dia caminant pel bar de la facultat vaig veure que em miraves. I jo vaig sentir que et volia agafar les mans. I més tard vaig sentir que et volia abraçar. I més tard vaig sentir que et volia besar. I més tard vaig sentir que volia fer l'amor amb tu... Demanava una història eròtico-festiva no perquè fos el que realment volia sinó perquè el que sigui ficció era l'únic que creia que podria ser meu. Demanava una història...

diumenge, 27 de setembre de 2009

coïncidències

escoltar...

Un nit plena de màgia a Sabadell. Una nit d'aniversari d'un amic de la colla de la universitat. El meu vaixell interior seguia tres rumbs diferents. Esquizofrènia amorosa i sexual i eròtico-festiva. Tres històries diferents assegudes a la mateixa taula entremig de vint o trenta persones més. Va venir el nou, el vell i l'amic de la infància. I el vell, misticisme amb corbata, vivia la seva vida, com jo la meva. I el nou, joventut amb cos de divinitat, vivia la seva vida. Una vida que de vegades es barrejava amb la meva, com les llengües dels nostres petons. Però jo també feia la meva vida. I l'amic de la infància, records plens de tendresa, feia la seva vida però va voler, no sé perquè, compartir certs moments amb mi. Vaig decidir viure la meva vida i fer que la gent comparteixi amb mi l'alegria de viure.

dijous, 2 de juliol de 2009

razzmatazz

escoltar...

Dissabte de festa. Primeres vegades de moltes coses: maquillatge, Razzmatazz, l'Ovella Negra. Nova gent, noves experiències. Feia fred. Feia molt fred. Va ser una nit freda que va començar amb dos petons al costat d'un futbolí, dos petons tan freds com la nit. Ens vam començar a escalfar amb una conversa plena de calor, entre cubates freds i gent més freda encara. A Razzmatazz em va agafar fred entremig de la multitud que suava, entre fum de cigarros i petes i les llums i la música alta. Però jo tenia fred. Ni ballava ni parava quieta. Movia el peus i mirava i observava i pensava. Fins que els teus braços em van abraçar mentre saltaves, i van tocar aquella samarreta de ratlles blanques i blaves. M'havia vestit per tu.

dimecres, 1 de juliol de 2009

aniversaris

escoltar...

Tot i així, vas venir el dia del meu aniversari. No m'ho esperava gens. Em van dir que tenia una sorpresa, que l'havia d'anar a recollir a l'estació dels ferrocarrils. I ens vam fondre en una abraçada que podia haver durat eternament. I amb el teu humor em vas donar un paquet de tabac amb una signatura estranya i em vas dir que era el teu regal, que t'havies trobat el meu futbolista preferit a les festes de Girona (Girona!) i que li havies demanat un autograf per mi. Però era una broma de mal gust i em vaig mig ofendre. Te'n recordes d'això? I caminavem pel carrer de Sant Pere, cap als Amics de les Arts i jo em feia la dolguda i tu em passaves el braç per sobre l'espatlla. I el meu nòvio, tu potser no ho saps això, es recargolava de mal de panxa al llit. Per això vam poder estar sols acompanyats dels meus amics per última vegada.

Les altres vegades... perquè hi ha hagut altres vegades, és clar... no han estat iguals.
Una a Razzmatazz, nit gelada.
Dues a Sabadell, grans esperances.
Tres a la universitat, paraules silencioses i papallones a l'estomac.

estel fugaç

escoltar...

T'he escrit tantes cartes que no sé quantes he acabat enviant i quantes m'he guardat a la capsa dels records. En recordo d'una en especial... i aquesta (n'estic quasi segura) sí que te la vaig enviar. En un paper blau. La lletra d'una cançó del Bob Dylan que parlava sobre els estels fugaços. La meva lletra parlava de l'amistat i de la meva voluntat de treballar per la teva felicitat. Volia ser la teva amiga. Però, què vol dir això? Quan algú a qui tu estimes et diu que només sou amics... com se't queda l'ànima? I la cara d'imbècil, davant dels altres? Qui ho pot evitar això? I et mires les cartes, les paraules, les fotografies mentals d'unes mans i uns ulls... i encara fas més cara d'imbècil. Però el buit del cor, les esperances esmicolades i els desitjos fracassats poden més que l'orgull. I necessites més del plany dels amics que fer-te el fort davant d'ells.