aniversaris

escoltar...

Tot i així, vas venir el dia del meu aniversari. No m'ho esperava gens. Em van dir que tenia una sorpresa, que l'havia d'anar a recollir a l'estació dels ferrocarrils. I ens vam fondre en una abraçada que podia haver durat eternament. I amb el teu humor em vas donar un paquet de tabac amb una signatura estranya i em vas dir que era el teu regal, que t'havies trobat el meu futbolista preferit a les festes de Girona (Girona!) i que li havies demanat un autograf per mi. Però era una broma de mal gust i em vaig mig ofendre. Te'n recordes d'això? I caminavem pel carrer de Sant Pere, cap als Amics de les Arts i jo em feia la dolguda i tu em passaves el braç per sobre l'espatlla. I el meu nòvio, tu potser no ho saps això, es recargolava de mal de panxa al llit. Per això vam poder estar sols acompanyats dels meus amics per última vegada.

Les altres vegades... perquè hi ha hagut altres vegades, és clar... no han estat iguals.
Una a Razzmatazz, nit gelada.
Dues a Sabadell, grans esperances.
Tres a la universitat, paraules silencioses i papallones a l'estomac.