sincronismes

escoltar...

De cop i volta, en la meva vida, tot un seguit de coincidències em porten cap a tu altra vegada. Primer, em regalen un llibre que parla sobre Kerouac. Amb unes dedicatòries precioses que em fan volar...
El Marc em truca de cop i volta i em parla d’un globus amb un fil molt llarg que representa la nostra història. I em diu que la teva veu va murmurar el meu nom i un ho sento... I aquell mateix dia veig a una furgoneta d’un fuster amb un nom molt familiar que em recorda unes mans entrellaçades pel gòtic i el Camp Nou. I se’m remou l’estómac de la nostàlgia.
El llibre d’en Jack que em regala el Marc em fa néixer papallones a la panxa. I tinc tantes ganes de devorar-lo que em quedo un dissabte a la nit per endrapar-lo, per absorbir la informació... I descobreixo una Mary Carney que podia haver sigut jo. Hi ha mil històries com la nostra. No som especials. No ets especial. No sóc especial.
De cop, sento la necessitat de comprar-me “La voz a ti debida” del Pedro Salinas. Tinc ganes de rellegir-la, de principi a final. Perquè navegant per internet descobreixo que Salinas es va enamorar d’una americana i que van mantenir un idil·li especial... amor... i que tant aquesta noia com Pedro Salinas van estar molt lligats a Boston! Me’ls imagino passejant per Cambridge, per Quincey Market, per tots aquells indrets que ja formen part de la meva història. M’imagino al poeta escrivint aquestes poesies que ja formen part de la vida d’aquesta intel·lectual americana, d’en Salinas... les poesies que formen part, també, de la teva i de la meva vida. Les vas fer nostres.
I m’emociono tant que no puc evitar sospirar i xisclar alhora amb llàgrimes als ulls. Quantes coincidències! És que de vegades els senyals són a tot arreu. Si els busques, és clar! Són com els símbols en una poesia o els personatges reals amagats a les novel·les de Kerouac.