soparets acompanyats

Dissabte a la nit de soltera, sopant amb el Marc, aquell amic de la universitat que ho sap tot de nosaltres. I la Núria i la Gemma... aquests noms que fa uns anys havien compartit els inicis de la nostra història.
La Núria i la Gemma d'abans, les primeres, es van quedar a dormir aquell dia del concert de Sopa de Cabra de Mollet. I quan vas trucar, a les 7 del matí, per saber si haviem arribat bé, les tres i la Teresa vam iniciar una discussió sobre si em convenies o no.
La Núria i la Gemma d'ara, amb qui tenim una complicitat estranya que no vull tenir, sopem, bevem i fumem juntes. Compartim una mena de relació amb el Marc, que no és amistat però que tampoc és hipocresia. La Núria hi ha estat sempre... la Gemma em va recordar que li vaig parlar de tu quan li feia les primeres confidències.
La Núria tira les cartes del tarot i el Marc i jo, obsessius, li preguntem per les nostres respectives obsessions, que tenen nom de persona, el teu i un de dona que a mi em semblava estrany.

cada moment

Escolta...

L'equinocci mateix d'un mes d'estiu. El dia 15 de Juliol, que ja mai més havia pogut situar en un calendari si no hagués estat per les noves tecnologies... I tant important per a mi. Va ser el 15 de Juliol. Vam anar al concert d'Aerosmith al Palau Sant Jordi de Barcelona. Vam poder triar entre els Aersomith o el Van Morrisson. Al final va haver de ser el grup de Hard Rock.
Quina nit, la d'aquell dia!!!! Barcelona, el metro, el barri de Marina, Montjuic, palau Sant Jordi. Tabac de liar i alcohol. La platja, les roques, la sinceritat. Les Mans. Les teves i les meves... les nostres mans. Aquella nit va començar la nostra història.
Em vas fer un petó de bona nit al front i em vas acotxar, en el llit de casa dels teus avis, que no eren els teus avis però que em van tractar com si jo també fos la seva néta. Em vaig sentir amb una mena d'obligació d'estimar-te perquè volia tornar-te amb escreix el que tu m'havies fet sentir. Però l'amor es dóna sense voler, no es pot oferir per obligació.
Any rera any, he fet una llista del que he anat fent fins avui el dia 15 de juliol. Cap any tant especial com el 15 de juliol del 1999... viatge a Anglaterra; separació dels meus pares; viatge a Irlanda; treballant en una clínica de Psicologia; avorriment; viatge a Istanbul... Com ho puc dir que cap de tant especial com aquell? Si he estat a les ciutats més importants, si he viatjat, si he treballat, si he viscut igualment? Cap de tant especial m'ha fet seure davant de l'ordinador a escriure pàgines i més pàgines...

desig

Escolta...

Entre llibres i apunts, demanava una història eròtico-festiva perquè no podia tenir una realitat idealitzada. Seria com veure'm reflexada... com veure reflexada la meva part reprimida, la que només conec jo. Els meus desitjos. Resulta que un dia caminant pel bar de la facultat vaig veure que em miraves. I jo vaig sentir que et volia agafar les mans. I més tard vaig sentir que et volia abraçar. I més tard vaig sentir que et volia besar. I més tard vaig sentir que volia fer l'amor amb tu... Demanava una història eròtico-festiva no perquè fos el que realment volia sinó perquè el que sigui ficció era l'únic que creia que podria ser meu. Demanava una història...
Entre llibres i apunts, demanava una història eròtico-festiva perquè no podia tenir una realitat idealitzada. Seria com veure'm reflexada... com veure reflexada la meva part reprimida, la que només conec jo. Els meus desitjos. Resulta que un dia caminant pel bar de la facultat vaig veure que em miraves. I jo vaig sentir que et volia agafar les mans. I més tard vaig sentir que et volia abraçar. I més tard vaig sentir que et volia besar. I més tard vaig sentir que volia fer l'amor amb tu... Demanava una història eròtico-festiva no perquè fos el que realment volia sinó perquè el que sigui ficció era l'únic que creia que podria ser meu. Demanava una història...