cada moment

Escolta...

L'equinocci mateix d'un mes d'estiu. El dia 15 de Juliol, que ja mai més havia pogut situar en un calendari si no hagués estat per les noves tecnologies... I tant important per a mi. Va ser el 15 de Juliol. Vam anar al concert d'Aerosmith al Palau Sant Jordi de Barcelona. Vam poder triar entre els Aersomith o el Van Morrisson. Al final va haver de ser el grup de Hard Rock.
Quina nit, la d'aquell dia!!!! Barcelona, el metro, el barri de Marina, Montjuic, palau Sant Jordi. Tabac de liar i alcohol. La platja, les roques, la sinceritat. Les Mans. Les teves i les meves... les nostres mans. Aquella nit va començar la nostra història.
Em vas fer un petó de bona nit al front i em vas acotxar, en el llit de casa dels teus avis, que no eren els teus avis però que em van tractar com si jo també fos la seva néta. Em vaig sentir amb una mena d'obligació d'estimar-te perquè volia tornar-te amb escreix el que tu m'havies fet sentir. Però l'amor es dóna sense voler, no es pot oferir per obligació.
Any rera any, he fet una llista del que he anat fent fins avui el dia 15 de juliol. Cap any tant especial com el 15 de juliol del 1999... viatge a Anglaterra; separació dels meus pares; viatge a Irlanda; treballant en una clínica de Psicologia; avorriment; viatge a Istanbul... Com ho puc dir que cap de tant especial com aquell? Si he estat a les ciutats més importants, si he viatjat, si he treballat, si he viscut igualment? Cap de tant especial m'ha fet seure davant de l'ordinador a escriure pàgines i més pàgines...