dijous, 18 de febrer de 2010

soparets acompanyats



Dissabte a la nit de soltera, sopant amb el Marc, aquell amic de la universitat que ho sap tot de nosaltres. I la Núria i la Gemma... aquests noms que fa uns anys havien compartit els inicis de la nostra història.
La Núria i la Gemma d'abans, les primeres, es van quedar a dormir aquell dia del concert de Sopa de Cabra de Mollet. I quan vas trucar, a les 7 del matí, per saber si haviem arribat bé, les tres i la Teresa vam iniciar una discussió sobre si em convenies o no.
La Núria i la Gemma d'ara, amb qui tenim una complicitat estranya que no vull tenir, sopem, bevem i fumem juntes. Compartim una mena de relació amb el Marc, que no és amistat però que tampoc és hipocresia. La Núria hi ha estat sempre... la Gemma em va recordar que li vaig parlar de tu quan li feia les primeres confidències.
La Núria tira les cartes del tarot i el Marc i jo, obsessius, li preguntem per les nostres respectives obsessions, que tenen nom de persona, el teu i un de dona que a mi em semblava estrany.