etapes

escoltar...

Va ser una època intensa, la que vam passar aquelles tres amigues i jo. Pingüí, papallona i granota. Així, i per ordre, buscàvem un Heathcliff per la nostra vida de Catherine. Cadascú a la seva manera tenia el seu. La papallona tenia un home madur i pare de família que a més a més, jeràrquicament, estava per sobre de nosaltres. Estava moralment prohibit enrotllar-te amb un profe. La granoteta flirtejava amb la mort i amb tot personatge que tingués un passat obscur. I jo, pingüí, perseguia el meu Heathcliff particular. Aquell peix tant suculent que se’m va escapar mentre em despistava, tot patinant pel glaç de la Patagònia.

Vaig deixar una relació de tres anys i escaig perquè vaig tornar a sentir-me atreta pel meu Heathcliff. Em vaig obligar a viure aquella vida amb ell que tres anys i escaig abans havia perdut.

Vaig aconseguir treure’m espines que tenia clavades. Vaig aconseguir expressar-te tot el que sentia amb escrits, amb cartes... amb un llibre de Kerouac i una dedicatòria. Gràcies per tot el que em vas donar. Vam parlar. Vam tornar a reviure-ho. Però només vaig poder rebre una sola resposta. Una resposta frustrant. Jo ja he passat pàgina. Ara et toca a tu. El passat havia quedat enterrat per mil i una experiències més. Mai. Jo mai. Mai ho podré oblidar.

Encara que, d’alguna manera, es podria dir que em vaig baixar els pantalons, crec que vaig fer el que sentia i que mai me’n podré penedir d’això. Me’n penediré sempre de no haver-te fet un petó, de no haver intentat...