escoltar...
No entenc com et puc trobar a faltar si mai t’he tingut al meu costat. De vegades, com flaixos, penso en com trobo a faltar el teu raspall de dents al costat del meu al lavabo... penso que enyoro el soroll de la porta quan arribes a casa.... recordo amb dolçor el gust dels teus petons i el tacte de les teves carícies.
I com pot ser, si mai has sigut meu? Com podem sentir com a reals aquestes imatges? Per l’experiència i la capacitat d’imaginar. Hem fet un pla en tres dimensions. Allà on hi havia una mà ara hi ha un cos. Allà on abans hi veiem bolis ara hi ha raspalls de dents i allà on hi veiem motxilles ara hi ha calçotets i jerseis. La manera de saludar al matí, aquell bon dia al bar s’ha convertit en un bon dia, amor i el soroll de les claus a l’entrada a casa.
Em puc imaginar perfectament com seria viure amb tu, estar amb tu, només extrapolant aquestes petites coses del dia a dia a la uni. Canvio l’espai. Canvio el que vull canviar perquè així aquest somni se’m fa etern i no em vull despertar ni em desperto.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada