eternitat en lletres negres

escoltar...

Vas dir-me que volies que el nostre amor fos etern com en les històries de Tristany i Isolda o Romeo i Julieta. Si només volies això ho has ben aconseguit! Per mi és un amor impossible que no podrà esdevenir mai i, per tant, serà etern. Etern en mi ... etern en tu. L’altre dia pensava en aquesta idea d’eternitat. Com que no vam poder-ho fer realitat, això nostre, va quedar en un univers infinit de no- possibilitats. I aquest experiència és com un forat negre en el cosmos. Sembla que no hi ha res però, en la seva profunditat, existeix, és i té un nom: el teu, el meu, estiu, Barcelona, Mollet, Girona...
Aquells poetes de la Generación del 20 han escrit dins del meu cor una pàgina amb lletra clara però altiva... de negre, és clar, sempre. Em xiuxiuejaven a cau d’orella que sospiraven pel meu amor, aprofitant la teva ploma. Una apetencia por tu compañía y una dolencia de melancolía por la ausencia del aire de tu viento.
Els cors ansiosos esperaven que arribés aquell dia, quan prendríem un cafè amb les mans entrelligades en aquell nostre bar. Tots dos desitjàvem que aquells Hernández i Salinas vinguessin a recitar-nos pels voltants del Barri Gòtic.