escoltar...
Em vas titllar de nena mimada. En una carta d’aquelles, com qui no vol la cosa... Em vas dir que no sempre podria aconseguir allò que volia. És cert. M’agradaria tenir-te aquí, al meu costat, dir-te tot això i poder mantenir una conversa civilitzada i filosòfica sobre la vida. En aquella mateixa carta també em deies que en el camí de buscar allò que desitgem pot ser que trobem allò que necessitem. Feies servir paraules d’algun dels teus ídols de cabell llarg. I esmentaves aquelles paraules com parlant-te a tu mateix, com per fer-te creure que allò que senties per mi no seria mai correspost i no podries acariciar-me, ni besar... però que potser en aquest intent de fer-ho trobaries aquell algú, allò que ompliria la teva vida. Et parlaves a tu mateix a través de la meva persona. Ens vam ben trobar, encara que ara faci mal veure-ho d’aquesta manera. Vam trobar-nos, l’un a l’altre, quan més ho necessitàvem. I, ja t’ho vaig dir... t’ho agraeixo tant!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada