the awful truth is awful sad

escoltar...

Una cara que és la imatge viva del misticisme. Una cara que té un nom i una història però de vegades prefereixo ni recordar el nom ni rememorar la història. Fa mal. Fa mal saber que vius només una vegada i que les oportunitats de ser feliç se t’escapen de les mans. D’aquelles mans que un dia et van acariciar i et van semblar suaus i amoroses. D’aquelles mans que un dia et van semblar aspres i van renunciar a tocar-te.
Un llibre de Kerouac i mil altres històries... unes cartes, anècdotes i un cafè. Quantes paraules més enmig de tantes mirades?
Papallones a l’estómac només quan intueixo la teva forma enmig dels meus pensaments, la teva mirada directament cap a la meva... mig somriure –intuït altra vegada -, els cabells diferents sempre tant diferents però sempre les mateixes mans i els mateixos ulls.
La foscor d’un cos amb aire gitano es barreja amb la puresa de la teva ànima noble. Noble però humana i, d’aquesta manera, imperfecte. No hi ha res palpable però tot el que hi ha és eteri com l’aire i l’aire el respires i per tant hi és per això mateix hi crec en el que hi ha. Perquè hi ha alguna cosa que vola en l’ambient quan les nostres presències coincideixen.
El teu nom i el meu i el desig constant de veure’t i temptar la sort. No vull res més, de vegades. En canvi, d’altres vegades, no vull moure’m per por de trobar-te. Més val així, em dic... Però quan no et veig et trobo a faltar i quan comparteixo uns minuts amb tu –mai no és massa temps- no vull que s’acabin mai. Traeixo memòries i també possibilitats.
L’altre dia vaig sentir algú sermonejant a un altre algú... li parlava d’una història que era molt semblant a la meva història. I em vaig adonar que la meva història no era única ni especial. Milers i milers de persones han viscut un amor semblant al llarg dels segles. Però aquest algú li deia a l’altre algú que les històries que no començaven ni acabaven sempre serien perfectes dins la nostra ment. Per tant, vaig reflexionar, és completament lògic que jo continuï idealitzant aquells dies, que jo et continuï idealitzant. I vaig entendre que sempre serà així.